Autoavaluació

1. ¿Què he après en aquest mòdul de TIC- TAC?

En el mòdul de TIC-TAC he après nous conceptes estretament relacionats amb el món de les tecnologies, com per exemple "web 2.0" o "wiki", els quals no coneixia abans. No és tan sols el fet de conèixer en què consisteixen aquests nous mots, sinó d'aprendre a utilitzar-los i treure'n un profit educatiu. Trobo que hem aprofunditzat força a classe sobre nous temes com, per exemple, la creació d'una wiki, el llenguatge audiovisual i sobre la web 2.0. Per tant, he après noves eines i recursos per aplicar-los en un futur a la tasca docent, ja que les tecnologies són una bona oportunitat per millorar l'aprenentatge dels infants.

Durant el mòdul m'he anat formulant preguntes, com per exemple com es fan els programes informàtics educatius, com els que trobem a la web www.edu365.com. Aquesta pregunta, per exemple, un cop acabat el mòdul encara no l'he pogut respondre.

No obstant això, cal dir que he pogut contestar moltes preguntes que m'he anat fent al llarg del mòdul, com per exemple, com es creava una wiki, per a què servia o què és la web 2.0.

Crec que, un cop acabada l'assignatura, els nous coneixements que he après influenciaran en la forma de dur a terme la tasca docent, ja que buscaré forces recursos tencologics a l'hora d'ensenyar els meus alumnes, ja que m'he adonat que aquest suport pot ser de gran profit en el món educatiu.

2. ¿Com ho he après?

L'assignatura de Comunicació i Interacció Educativa, en la qual es troba el mòdul de TIC-TAC, m'ha ajudat a veure les tecnologies poden resultar eines molt útils en l'ensenyament, ja que motiven a l'alumne perquè veuen que treballen amb un suport que coneixen bé i que forma part del seu dia a dia.

Això ho he pogut veure gràcies als vídeos i a les pràctiques que fèiem a classe. A més a més, trobo que el fet d'unir-nos en petits grups per realitzar un projecte en comú sobre les tecnologies ens ha permès treballar el cooperativisme i veure els diferents punts de vista de cada un dels membres. A més a més, com que cadascuna teníem un nivell diferent de com funcionava el MovieMaker, les que més en sabiem hem pogut ensenyar a les nostres companyes com fer-lo servir.

Un cop presentat el vídeo, la mestra ens el va evaluar, amb la qual cosa vam poder veure en quins aspectes fallava el nostre vídeo, per tal d'anar millorant cada cop més.

3. ¿Què és el que he trobat a faltar en l'aprenentatge realitzat en aquest mòdul?

Potser trobo que hauríem d'haver aprofunditzat més en conèixer molt més recursos educatius, ja que crec que el fet de mostrar-nos diverses eines interactives per tal de poder-les utilitzar en un futur ens hauria ajudat a treure'n el màxim profit de totes aquelles possibilitats que ens ofereix avui en dia la tecnologia. Cal dir que sí que hem pogut observar diversos recursos a Internet, però m'hauria agradat que se'ns haguessin explicat molts més.

Projecte TIC TAC

A l'assignatura de TIC-TAC vam haver de realitzar un projecte multimèdia en grup, el qual consistia en produir un video sobre l'ús de les tecnologies en un centre escolar.

El meu grup de treball va decidir escollir el col·legi Margarida Xirgu de Badalona, ja que en aquest centre va estudiar una de les components del grup. A més a més, l'escola realitza una activitat molt interessant de ràdio cada dilluns, aspecte que va motivar-nos a realitzar el nostre projecte sobre aquesta escola.

Vam posar-nos en contacte amb l'escola per preguntar si podríem realitzar el nostre treball sobre la institució i aquesta no va posar-nos cap barrera, sinó tot el contrari.
Un cop vam anar a l'escola, vam poder assistir a la gravació del programa de ràdio protagonitzat per dos alumnes del centre. Posteriorment, vam acompanyar a aquest dos alumnes i a la mestra encarregada del programa de ràdio a l'enregistrament de nou del que havien dit els dos infants amb el programa Audacity, de manera que poguessin conservar aquesta experiència.
A continuació, vam veure els recursos amb els que disponia l'escola. L'escola es troba dins del programa 1x1 de la Generalitat, que consisteix en un ordinador portàtil per a cada alumne. A més a més, l'escola, a cada aula, té una pissarra digital i compta amb una aula d'informàtica molt ben equipada.
Finalment, vam poder assisstir a l'aula de sisè on els alumnes explicaven com funcionava un programa informàtic, el PowerPoint, per realitzar una presentació sobre les flors. Durant aquesta estona vam poder xerrar amb el professor de sisè i va explicar-nos que l'escola també realitza un cop a l'any la setmana de les tecnologies. Aquesta consisteix en ensenyar a utilitzar un programa cada dia i realitzar activitats amb aquests recursos.

Un cop acabat el video, trec com a conclusions que aquesta escola fa un ús força interessant de les tecnologies amb la realització de l'activitat de programa de ràdio i que, a més a més, està molt ben equipada de tecnologia. Els nens i nenes del Margarida Xirgu tenen l'oportunitat d'aprendre amb la qualitat que proporciona la tecnologia, encara que, alhora, fomenta que no es creï una dependència cap a l'ordinador, regulant-ne les hores d'ús.

Finalment, cal esmentar que l'escola, en tot moment, va obrir-nos les portes i va donar-nos llibertat per gravar el que volguessim, la qual cosa s'ha d'agraïr.

Guia per a l'avaluació de programes informàtics educatius

1. Nom: Activitat JClic: "L'Estartit, vida arran de mar" (http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3766)

2. Autors /Editorial: En Francesc Busquets és l'autor de l'aplicació JClic. L'activitat escollida és creada per Marta Bonany Coll.

3. Objectius que persegueix:

Els objectius de l'aplicació JClic són:

- Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet.

- Utilitzar un format obert per a l'emmagatzematge de les dades, per tal de fer-les transparents a altres aplicacions i facilitar la seva integració en bases de dades de recursos.

- Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades.

- Fer possible que el programa pugui anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació.

- Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-lo a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.

4. Continguts que tracta (si n'hi ha): el contingut de l'activitat JClic escollida es basa en conèixer la ciutat de l'Estartit, la qual està estretament lligada a la vida en el mar.

5. Destinataris (reals i potencials):  aquest programa educatiu està destinat, a alumnes d'educació infantil, és a dir, de tres a sis anys. Considero que també podria estar dedicat a alumnes de primer cicle de primària, és a dir, de sis a vuit anys.

6. Tipus d'aplicació i/o programa (tutorial, d'exercitació, simulació, sistema expert, programa eina, etc.): l'aplicació JClic és un programa d'exercitació, ja que es tracta de exercicis força fàcil de realitzar, els quals no necessiten (ni tenen) una explicació conceptual prèvia.

7. Usos educatius possibles (transmissió i/o contrucció de coneixements, avaluació dels aprenentatges, tractament de dades, motivació, etc.): aquest programa pot utilitzar-se per transmetre coneixement o avaluar els aprenentatges ensenyats a l'aula d'una manera més dinàmica i motivadora. En aquest cas, l'activitat transmetria la cultura i la geografia de la ciutat de l'Estartit, força coneguda per les Illes Medes i la seva cultura estretament lligada a la vida de mar.

8. Breu descripció de les activitats que proposa: aquest programa proposa una sèrie d'activitats educatives, com trencaclosques, associacions, exercicis de text o jocs de paraules creuades. L'activitat sobre l'Estartit compta amb tres nivells diferents de dificultat. Amb aquests exercicis es pretén que l'alumne aprengui amb les tecnologies d'una forma divertida i motivadora, al mateix temps que es diverteix. 

9. Interacció cognitiva o tasques d'aprenentatge predominants – Tipus d'aprenentatge que promou: el programa JClic promou un tipus d'aprenentatge a partir del joc, de manera que, mentre que l'alumne es diverteix aprèn alhora.

10. A quin tipus d'ensenyaça s'apropa (transmissiva, per descobrimento, indagació-investigació...): L'activitat JClic s'apropa al tipus d'ensenyament transmissiu, ja que a partir d'aquesta s'aprenen nous coneixements sobre la ciutat de l'Estartit. També podria ser un ensenyament de reforç, ja que com bé diu la paraula, reforçaria la teoria apresa a l'aula, encara que això dependrà de la mestra.

11. Valors que potencia o desenvolupa: aquest programa educatiu potencia els valors del treball educatiu a través de la web 2.0

12. Facilitat d'ús i versalitat (capacitat d'ajustament o modificació):

l'activitat JClic es caracteritza per la seva facilitat d'ús, amb la qual cosa els infants no tindràn cap problema en aprendre ben ràpid a utilitzar-la. Aquesta facilitat, però, pot acabar abocant a l'avorriment de l'infant.

13. ¿Pot ser considerat multimèdia? En cas afirmatiu què aporten les imatges i/o vídeos a l'aprenentatge? ¿Per què?

Considero que sí que se'l pot considerar un multimèdia, ja que les imatges aporten nous coneixements als nens i nenes que utilitzin l'activitat.

14. Qualitat dels continguts (si n'hi hagués)

Cal dir que JClic és un aplicació força simple i la qualitat dels continguts no és la millor. L'aplicació en si sempre és configura de la mateixa manera, una mena de finestra on es col·loca l'activitat i un cop l'acabes has de clicar una fletxa per continuar.

15. Característiques de la navegació (moviment a l'interior del programa):

L'activitat sobre l'Estartit és força fàcil d'utilitzar. S'ha de tenir en compte que va adreçada a un públic d'infants de tres a sis anys, amb la qual cosa els exercicis no han de ser de gaire dificultat. Predominen els exercicis de clicar. No obstant, en el últim nivell de dificultat s'introdueixen exercicis d'escriure.

16. Quines altres estratègies cognitives i d'aprenentatge fomenta (per exemple, reflexió metacognitiva, memorització, control psicomotriu, de l'atenció, organització i estructuració de la informació, sintetizar informació, planificar la conducta, etc.):

L'activitat JClic escollida fomenta la memorització i el control de la atenció, ja que hi ha exercicis de trobar parelles de imatges les quals han de memoritzar i exercicis on prèviament han d'atendre per conèixer diverses imatges per relacionar-les posteriorment.

17. Senyala qualsevol altre característica que des del teu punt de vista mereixi ser mencionada

Trobo que el programa no deixar volar la seva imaginació ja que només hi ha una resposta possible. Això limita a l'infant i considero que acaba resultant un exercici força mecànic, ja que l'infant ha d'anar clicant la resposta correcta tota l'estona i no pot treure tot el seu potencial.

18. Avantatges que comporta respecte altres mitjans

L'infant, mentre està realitzant l'activitat, pot comprobar si la seva resposta està bé o malament d'inmediat. 

19. Possibles problemes que presenta la seva utilització:

És una aplicació força limitada de pregunta-resposta, no deixa que l'infant creï el seu propi aprenentatge.

20. ¿Per què el recomanaria o per què no el recomanaria?

El recomanaria per al seu ús a educació infantil, ja que en edats més madures poden trobar aquesta aplicació força simple i aburrida, amb la qual cosa no seria la més adient.

21. ¿Quina visió de la educació creus que potencia? ¿Per què?

L'activitat JClic potencia la visió que les noves tecnologies (les TIC) poden resultar una eina molt profitosa per a l'aprenentatge dels infants, ja que aquests adquireixen nous coneixements mentre s'ho passen bé, amb la qual cosa tothom i guanya.

Definició d'una seqüència del nostre projecte

El projecte que estem realitzant ha de comptar amb diverses seqüències, i aquestes han d'estar ben definides prèviament a la gravació i construcció del suport audiovisual.

Per aquest motiu, ara definiré la primera seqüència d'aquest projecte, la qual correspon a la presentació del vídeo. Primer de tot, apareixeran uns peus caminant pel carrer fins a aturar-se i aixecar la vista (és a dir, la càmera) per veure un pla general de la façana del col·legi. A càmera ràpida els peus de nou caminaran fins a arribar a la placa del nom del col·legi, la qual serà vista amb un primer pla. A continuació, introduirem un conjunt d'imatges de l'exterior de l'escola i del barri en el que es troba, és a dir, el seu context, amb una breu descripció textual. Tot seguit, el vídeo continuarà amb la vista de l'interior del col·legi, part que tornarà a reproduir-se ràpidament (com en el principi). D'aquesta manera podrem recórrer molt més espai en una franja menor de temps. Un cop hem ensenyat aquesta planta, de nou a càmera ràpida pujarem les escales fins a la segona planta i ens dirigirem cap a l'aula que ens interessa.

Creació d'un vídeo amb Windows Movie Maker

He realitzat un vídeo amb les fotografíes d'un viatge que vaig realitzar l'estiu passat amb els meus amics a la ciutat de Berlín. Primer de tot, he col·locat una seqüència on apareix el nom de la ciutat, el qual he seleccionat com a títol del vídeo. A continuació, he introduït totes aquelles fotografíes que havia sel·lecionat prèviament per al meu vídeo, les quals estan separades amb la transició "Atenuar". Finalment, he col·locat uns petits crèdits amb el títol del vídeo i el meu nom. Espero que us agradi!

Windows Movie Maker, una bona eina per construir vídeos

Fa uns anys, quan anava a quart de la ESO, vaig realitzar una activitat en grup a l'assignatura de Biologia i geologia en la qual havia d'utilitzar qualsevol programa per construir un vídeo. La meva companya i jo vam elegir el programa Windows Movie Maker per realitzar aquesta tasca.

Primer de tot, havíem de trobar una notícia als diaris relacionada amb el tema que estàvem fent a classe: les plaques tectòniques. Per aquest motiu vam elegir la notícia d'un tsunami que va ocórrer a la ciutat de Guizo.

A continuació vam informar-nos del succés, després vam buscar diversos vídeos de l'esdeveniment a Youtube i vam baixar-nos els que ens interessaven. Tot seguit vam buscar imatges que aclarissin com s'havia format el tsunami.

Amb això quasi teníem tot el material, l'únic que ens faltava era gravar la notícia de nou amb les nostres veus. La meva companya feia de presentadora i jo era una geòloga que explicava com s'havia produït el tsunami.

Un cop vam tenir els dos enregistraments de veu vam posar-nos a crear el nostre vídeo. Primer de tot, de tots els vídeos que havíem recopilat, vam elegir aquelles seqüències que ens interessàvem per explicar el que havia passat a l'illa. A més a més, al final del que seria la exposició de la notícia vam incloure una sèrie d'imatges de la ciutat de Guizo un cop havia passat el tsunami. Tot seguit, per explicar com es produeix un tsunami vam intercalar imatges amb vídeos per tal de exemplificar-ho millor. Durant tot el vídeo poden sentir-se les nostres veus de fons.

Per tal que pugeu veure el nostre treball us el deixo a continuació:

Les TIC durant la meva infància

Durant la meva etapa a primària, és a dir, fa de dotze a sis anys, les tecnologies que utilitzaven eren ben escasses. Durant l'horari escolar comptaven amb una hora a la setmana (si recordo bé) en la qual els meus companys i jo ens traslladavem a la classe d'informàtica a fer ús de les TIC. En petits grups de tres o quatre ens col·locavem en un mateix ordinador, anàvem completant diferents exercicis de les activitats "JClic", que majoritàriament consistien en relacionar un concepte amb una imatge o una altra paraula, construir trencaclosques o activitats de emparellar mots o imatges. Aquesta activitat, quan teniem sis o set anys podia ser interessant i motivadora, però quan teníem quasi dotze anys ens resultava una mica desfasada i aburrida. Per a aquest motiu, crec que l'escola hauria d'haver intentar buscar nous recursos per tal d'adaptar-se el màxim possible al seu destinatari, ja que aquestes hores que vam dedicar-les al JClic podríem haver-les destinat a nous programes.

Quan vaig passar a l'institut, les hores d'informàtica van reduir-se molt. Només podíem accedir a l'aula d'informàtica en el cas que escollissim una optativa d'informàtica. A segon i quart de la ESO vaig cursar-la i, sincerament, a segon curs aquesta optativa era més una estona d'esbarjo que una hora lectiva on aprenguessim coses noves, ja que les activitats que realitzàvem eren passar textos diversos al Word. A quart, en canvi, van ensenyar-nos a fer servir correctament el Power Point, el Word, l'Excel o el Movie Maker. No obstant això, en aquella època, tots aquests programes ja els dominava molt, ja que durant els anys anteriors se'ns van demanar treballs amb aquests programes, encara que mai se'ns havia ensenyat a utilitzar-los, amb la qual cosa vaig haver d'aprendre a fer-los servir per la meva banda. D'aquesta manera, aquesta assignatura no va mostar-me res desconegut per a mi.

Finalment, quan estava cursant el batxillerat, van col·locar pissarres digitals a les aules de primer i segon de la ESO del meu institut, ja que les anaven a utilitzar juntament amb els ordinadors portàtils. En cap moment, però el meu grup-classe va fer servir una d'aquestes pissarres digitals, encara que el centre n'estigués dotat. Les he vistes i les he tocat, però només les hem utilitzat com a simples pantalles per a projectar les imatges de l'ordinador amb un canó. No obstant això, en el cas que tingués que fer-ne servir una, no crec que em costés gaire aprendre com funciona.

Anàlisi d'una imatge

La fotografía que podeu observar anteriorment correspon a la imatge d'un vaixell amarrat al petit port del llac Wannsee (Berlín, Alemanya).

Aquesta està composta, d'esquerra a dreta, per la imatge de les aigües blaves del llac, un conjunt de vaixells blancs al fons, el vaixell que constitueix l'eix central de la composició, del qual en destaquen els colors blanc, marró fosc, vermell i ataronjat, i el qual està col·locat a la part dreta, juntament amb la construcció portuària on està lligat. A més a més, al fons de la fotografía podem veure un petit bosc de color verd fosc, en el qual veiem que hi ha uns edificis entre la vora del riu i aquest, i que acaba on trobem el cel blau amb certs núvols a la part de la dreta.

La composició està presa en pla general i mitjançant un angle frontal. Com ja he dit abans, l'eix principal de la imatge és el vaixell amarrat que porta el nom de "SCHUTE 22".

La imatge transmet al seu públic les sensacions de pau, tranquil·litat, solitud, silenci... gràcies a l'absència de qualsevol figura humana i al moviment de les aigües del llac que ha quedat inmortalitzat en la composició.

Anàlisi d'un anunci

El vídeo que podeu observar correspon a l'anunci de la marca Coca-Cola, el qual va ser emès per televisió l'any 2009.

Aquest es basa en el naixement d'un nadó a través de la visió del seu avi de 102 anys. L'avi es desplaça fins a l'hospital mentre explica la historia de la seva vida a la seva nèta acabada de nèixer.

Com podreu veure, l'anunci està compost per seqüències força curtes en les quals van intercal·lant-se, sense cap tipus de transició, els plans mitjos llargs i curts, els primers plans i, en dues o tres ocasions, el gran primer pla.

Algunes de les seqüències poden durar un o dos segons, amb la qual cosa es dóna a l'espectador l'efecte que el temps passa més ràpid.

Els plans mitjos llargs i curts els utilitzariem per mostrar una visió força extensa d'allò que volem ensenyar, és a dir, el principi veiem una seqüència on apareix tota una ciutat, la qual estaria filmada amb aquest pla.

Els primers plans s'utilitzen per enfocar detalls, com per exemple, quan enfoca la cara del protagonista de l'anunci.

També podem observar com s'utilitza el gran primer pla, per detallar encara més una escena.

Els angles que s'han escollit per a filmar les seqüències, en general, volen recrear el punt de vista que té una persona que està observant l'escena, per tant, amb l'objectiu de mostrar-se el més real possible a l'espectador. D'aquesta manera, en general s'utilitza un angle normal. Cal dir que també trobem contrapicat en l'escena en que la dóna va en taxi perquè ha de donar a llum i es toca la panxa està en contrapicat, ja que és veu des d'abaix, i també veiem escenes en picat, és a dir, des de damunt, com per exemple, quan la dóna està donant a llum.

En general, però l'altura de la càmara es troba en la posició dels ulls d'una persona que estigués observant les escenes.

En quant al color i la il·luminació, en destaquen els grisos i els colors apagats, ja que de nou es vol mostrar el film el més semblant a la vida real, per tal de donar-li veracitat.

La joventut i la tecnologia

Com podeu observar a les vinyetes, totes elles estan exemplificant la relació que hi ha entre els infant i joves, i les tecnologies en la societat del segle XXI.

En quasi totes les vinyetes podem veure com aquests joves i infants passen molta estona envoltats de tecnologia, ja sigui la televisió, consoles, telèfons mòbils...

En molts casos aquestes situacions es produeixen per l'absència, tant física com afectiva, per part dels familiars de la criatura. Això porta a que la tecnologia es converteixi en la seva 'mainadera'. 

Com a conseqüència, l'infant s'acostuma a l'ús de les tecnologies i s'oblida que hi ha altres alternatives en el joc i en l'oci, com per exemple llegir un llibre. D'aquí en deriven algunes imatges, on l'infant no reconeix l'objecte que el seu avi li ensenya perquè no l'ha utilitzat mai.

¿Què en penseu vosaltres de l'ús que fan les criatures de les noves tecnologies?

Animeu-vos a comentar!

Els diversos usos de les TIC

Avui en dia, la nostra societat utilitza les TIC amb diverses finalitats. Una manera d'esquematitzar-ne aquest ús és mitjançant quatre eixos: focus en la disciplina, focus en les competències, interacció oberta i interacció dirigida.

Com bé podeu observar a l'imatge, les diferents utilitats amb que les persones dotem aquestes tecnologies estan marcades amb cercles de diversos colors.

Si fixem la nostra vista a la banda esquerra, és a dir, a focus en la disciplina, podrem veure com en aquesta zona les TIC són utilitzades per ensenyar, ja sigui amb materials de referència, presentacions, llibres de text digitals, etcètera. Aquests, alhora, es classifiquen segons si la persona pot interactuar amb les TIC de forma lliure, oberta, com per exemple els materials de referència, o si la persona actúa de manera dirigida, com les presentacions.

A continuació, si passem a mirar la part de la dreta, és a dir, focus en les competències, s'observa com aquí la societat posa en pràctica les seves capacitats en les TIC per realitzar diverses activitats.

Aquestes activitats es divideixen de nou. Primer de tot, podem observar l'interacció oberta, on l'usuari treballaria amb les TIC de manera més autònoma, com per exemple les xarxes socials, projectes col·laboratius, instruments de creació i treball intel·lectual, webquest, simulacions...

Tot seguit, podem veure l'interacció dirigida, on la persona no gaudiria gaire autonomia, ja que hauria de seguir uns certs pasos, per exemple els jocs educatius.

Cal dir que com més competències en les TIC tinguis, més podràs gaudir d'autonomia o interacció oberta.