Creació d'un vídeo amb Windows Movie Maker

He realitzat un vídeo amb les fotografíes d'un viatge que vaig realitzar l'estiu passat amb els meus amics a la ciutat de Berlín. Primer de tot, he col·locat una seqüència on apareix el nom de la ciutat, el qual he seleccionat com a títol del vídeo. A continuació, he introduït totes aquelles fotografíes que havia sel·lecionat prèviament per al meu vídeo, les quals estan separades amb la transició "Atenuar". Finalment, he col·locat uns petits crèdits amb el títol del vídeo i el meu nom. Espero que us agradi!

Windows Movie Maker, una bona eina per construir vídeos

Fa uns anys, quan anava a quart de la ESO, vaig realitzar una activitat en grup a l'assignatura de Biologia i geologia en la qual havia d'utilitzar qualsevol programa per construir un vídeo. La meva companya i jo vam elegir el programa Windows Movie Maker per realitzar aquesta tasca.

Primer de tot, havíem de trobar una notícia als diaris relacionada amb el tema que estàvem fent a classe: les plaques tectòniques. Per aquest motiu vam elegir la notícia d'un tsunami que va ocórrer a la ciutat de Guizo.

A continuació vam informar-nos del succés, després vam buscar diversos vídeos de l'esdeveniment a Youtube i vam baixar-nos els que ens interessaven. Tot seguit vam buscar imatges que aclarissin com s'havia format el tsunami.

Amb això quasi teníem tot el material, l'únic que ens faltava era gravar la notícia de nou amb les nostres veus. La meva companya feia de presentadora i jo era una geòloga que explicava com s'havia produït el tsunami.

Un cop vam tenir els dos enregistraments de veu vam posar-nos a crear el nostre vídeo. Primer de tot, de tots els vídeos que havíem recopilat, vam elegir aquelles seqüències que ens interessàvem per explicar el que havia passat a l'illa. A més a més, al final del que seria la exposició de la notícia vam incloure una sèrie d'imatges de la ciutat de Guizo un cop havia passat el tsunami. Tot seguit, per explicar com es produeix un tsunami vam intercalar imatges amb vídeos per tal de exemplificar-ho millor. Durant tot el vídeo poden sentir-se les nostres veus de fons.

Per tal que pugeu veure el nostre treball us el deixo a continuació:

Les TIC durant la meva infància

Durant la meva etapa a primària, és a dir, fa de dotze a sis anys, les tecnologies que utilitzaven eren ben escasses. Durant l'horari escolar comptaven amb una hora a la setmana (si recordo bé) en la qual els meus companys i jo ens traslladavem a la classe d'informàtica a fer ús de les TIC. En petits grups de tres o quatre ens col·locavem en un mateix ordinador, anàvem completant diferents exercicis de les activitats "JClic", que majoritàriament consistien en relacionar un concepte amb una imatge o una altra paraula, construir trencaclosques o activitats de emparellar mots o imatges. Aquesta activitat, quan teniem sis o set anys podia ser interessant i motivadora, però quan teníem quasi dotze anys ens resultava una mica desfasada i aburrida. Per a aquest motiu, crec que l'escola hauria d'haver intentar buscar nous recursos per tal d'adaptar-se el màxim possible al seu destinatari, ja que aquestes hores que vam dedicar-les al JClic podríem haver-les destinat a nous programes.

Quan vaig passar a l'institut, les hores d'informàtica van reduir-se molt. Només podíem accedir a l'aula d'informàtica en el cas que escollissim una optativa d'informàtica. A segon i quart de la ESO vaig cursar-la i, sincerament, a segon curs aquesta optativa era més una estona d'esbarjo que una hora lectiva on aprenguessim coses noves, ja que les activitats que realitzàvem eren passar textos diversos al Word. A quart, en canvi, van ensenyar-nos a fer servir correctament el Power Point, el Word, l'Excel o el Movie Maker. No obstant això, en aquella època, tots aquests programes ja els dominava molt, ja que durant els anys anteriors se'ns van demanar treballs amb aquests programes, encara que mai se'ns havia ensenyat a utilitzar-los, amb la qual cosa vaig haver d'aprendre a fer-los servir per la meva banda. D'aquesta manera, aquesta assignatura no va mostar-me res desconegut per a mi.

Finalment, quan estava cursant el batxillerat, van col·locar pissarres digitals a les aules de primer i segon de la ESO del meu institut, ja que les anaven a utilitzar juntament amb els ordinadors portàtils. En cap moment, però el meu grup-classe va fer servir una d'aquestes pissarres digitals, encara que el centre n'estigués dotat. Les he vistes i les he tocat, però només les hem utilitzat com a simples pantalles per a projectar les imatges de l'ordinador amb un canó. No obstant això, en el cas que tingués que fer-ne servir una, no crec que em costés gaire aprendre com funciona.

Anàlisi d'una imatge

La fotografía que podeu observar anteriorment correspon a la imatge d'un vaixell amarrat al petit port del llac Wannsee (Berlín, Alemanya).

Aquesta està composta, d'esquerra a dreta, per la imatge de les aigües blaves del llac, un conjunt de vaixells blancs al fons, el vaixell que constitueix l'eix central de la composició, del qual en destaquen els colors blanc, marró fosc, vermell i ataronjat, i el qual està col·locat a la part dreta, juntament amb la construcció portuària on està lligat. A més a més, al fons de la fotografía podem veure un petit bosc de color verd fosc, en el qual veiem que hi ha uns edificis entre la vora del riu i aquest, i que acaba on trobem el cel blau amb certs núvols a la part de la dreta.

La composició està presa en pla general i mitjançant un angle frontal. Com ja he dit abans, l'eix principal de la imatge és el vaixell amarrat que porta el nom de "SCHUTE 22".

La imatge transmet al seu públic les sensacions de pau, tranquil·litat, solitud, silenci... gràcies a l'absència de qualsevol figura humana i al moviment de les aigües del llac que ha quedat inmortalitzat en la composició.

Anàlisi d'un anunci

El vídeo que podeu observar correspon a l'anunci de la marca Coca-Cola, el qual va ser emès per televisió l'any 2009.

Aquest es basa en el naixement d'un nadó a través de la visió del seu avi de 102 anys. L'avi es desplaça fins a l'hospital mentre explica la historia de la seva vida a la seva nèta acabada de nèixer.

Com podreu veure, l'anunci està compost per seqüències força curtes en les quals van intercal·lant-se, sense cap tipus de transició, els plans mitjos llargs i curts, els primers plans i, en dues o tres ocasions, el gran primer pla.

Algunes de les seqüències poden durar un o dos segons, amb la qual cosa es dóna a l'espectador l'efecte que el temps passa més ràpid.

Els plans mitjos llargs i curts els utilitzariem per mostrar una visió força extensa d'allò que volem ensenyar, és a dir, el principi veiem una seqüència on apareix tota una ciutat, la qual estaria filmada amb aquest pla.

Els primers plans s'utilitzen per enfocar detalls, com per exemple, quan enfoca la cara del protagonista de l'anunci.

També podem observar com s'utilitza el gran primer pla, per detallar encara més una escena.

Els angles que s'han escollit per a filmar les seqüències, en general, volen recrear el punt de vista que té una persona que està observant l'escena, per tant, amb l'objectiu de mostrar-se el més real possible a l'espectador. D'aquesta manera, en general s'utilitza un angle normal. Cal dir que també trobem contrapicat en l'escena en que la dóna va en taxi perquè ha de donar a llum i es toca la panxa està en contrapicat, ja que és veu des d'abaix, i també veiem escenes en picat, és a dir, des de damunt, com per exemple, quan la dóna està donant a llum.

En general, però l'altura de la càmara es troba en la posició dels ulls d'una persona que estigués observant les escenes.

En quant al color i la il·luminació, en destaquen els grisos i els colors apagats, ja que de nou es vol mostrar el film el més semblant a la vida real, per tal de donar-li veracitat.

La joventut i la tecnologia

Com podeu observar a les vinyetes, totes elles estan exemplificant la relació que hi ha entre els infant i joves, i les tecnologies en la societat del segle XXI.

En quasi totes les vinyetes podem veure com aquests joves i infants passen molta estona envoltats de tecnologia, ja sigui la televisió, consoles, telèfons mòbils...

En molts casos aquestes situacions es produeixen per l'absència, tant física com afectiva, per part dels familiars de la criatura. Això porta a que la tecnologia es converteixi en la seva 'mainadera'. 

Com a conseqüència, l'infant s'acostuma a l'ús de les tecnologies i s'oblida que hi ha altres alternatives en el joc i en l'oci, com per exemple llegir un llibre. D'aquí en deriven algunes imatges, on l'infant no reconeix l'objecte que el seu avi li ensenya perquè no l'ha utilitzat mai.

¿Què en penseu vosaltres de l'ús que fan les criatures de les noves tecnologies?

Animeu-vos a comentar!

Els diversos usos de les TIC

Avui en dia, la nostra societat utilitza les TIC amb diverses finalitats. Una manera d'esquematitzar-ne aquest ús és mitjançant quatre eixos: focus en la disciplina, focus en les competències, interacció oberta i interacció dirigida.

Com bé podeu observar a l'imatge, les diferents utilitats amb que les persones dotem aquestes tecnologies estan marcades amb cercles de diversos colors.

Si fixem la nostra vista a la banda esquerra, és a dir, a focus en la disciplina, podrem veure com en aquesta zona les TIC són utilitzades per ensenyar, ja sigui amb materials de referència, presentacions, llibres de text digitals, etcètera. Aquests, alhora, es classifiquen segons si la persona pot interactuar amb les TIC de forma lliure, oberta, com per exemple els materials de referència, o si la persona actúa de manera dirigida, com les presentacions.

A continuació, si passem a mirar la part de la dreta, és a dir, focus en les competències, s'observa com aquí la societat posa en pràctica les seves capacitats en les TIC per realitzar diverses activitats.

Aquestes activitats es divideixen de nou. Primer de tot, podem observar l'interacció oberta, on l'usuari treballaria amb les TIC de manera més autònoma, com per exemple les xarxes socials, projectes col·laboratius, instruments de creació i treball intel·lectual, webquest, simulacions...

Tot seguit, podem veure l'interacció dirigida, on la persona no gaudiria gaire autonomia, ja que hauria de seguir uns certs pasos, per exemple els jocs educatius.

Cal dir que com més competències en les TIC tinguis, més podràs gaudir d'autonomia o interacció oberta.